LEANDRE I HERO. HISTÒRIA DE JOSEP

Bona nit!
Ja sé una cosa més que dir sobre el llibre.
El tema i el argument.

Bé, aquest llibre té dos parts: La història mitològica de Leandre i Hero i la història religiosa de Josep.

LEANDRE I HERO

La història de Leandre i Hero és una història d'amor.
Leandre viu a Abidos i Hero viu a Sestos. El jove Leandre i la jove Hero es conèixen a una festa. Tant l’un com l’altre eren molt atractius i poseïen les millors qualitats. Tots dos eren meravellosos.
Com no podia ser d’altra manera, se van enamorar l’un de l’altre; com sempre passa a aquestes històries (totes molt paregudes a la història de Romeu i Julieta, coneguda per tothom), el seu amor era impossible. El pare de la jove no volia tindre per gendre a Leandre, fins i tot que, clar està, els dos se les apanyen, amb ajuda de la dida de Hero, i així se veuen totes les nits. Per això, Leandre té que creuar el mar que el separa de la seua estimada tots el dies. Però com que l’amor pot amb qualsevol cosa, en aquestes situacions fins i tot amb la mort, els dos enamorats viuen la seua història d’amor amb molta passió. Una nit que la jove Hero esperava al seu amat a la torre amb la llum, senyal per Leandre de que la seua estimada l’esperava.

Però la fortuna no estava acompanyant-los, i una nit d’hinvern, Leandre es va ofergar a les aigües del Mar de Màrmara. Mentre tant, Hero l’espere a la torre, i li dona moltes voltes al per què Leandre no hi arriba. Es qüestiona si aquest està mort a les agües per ella o en la falda d’alguna altra dona. Se li apareix com una espècie d’ombra de Leandre, a la qui vol parlar. De fet, li parla. (Supose que això es un efecte secundari de l’amor.) Però els temp passa, i Leandre arriba a la fi a la platja. Mort. Com és lògic, Hero se posa molt malament. El que no és tan lògic és que, a més de desitjar la mort, que en un principi se podria comprendre, la jove Hero, fent plany damunt del cos de Leandre, comença a parlar (practicament) sola, profundament dolida per la mort del amat, parlant amb els peixos, que se suposa que havien feet companyia a Leandre als seus viatges, plorant tot el que pot, i dient tot el que sent. El que m’ha paregut més sorprendent és que la jove vol morir per l’estimat del seu cor, fins i tot que per fer-li “justicia”, no se mor prompte, sinò que, com que ell havia mort per ella, ara ella el que fa es viure per sentir el dolor tant de temps com Leandre mereix que sofren per ell.

Hero, després de sentir, a més del dolor per la mort del seu amat, també el sofriment de viure uns pocs temps sense ell, només patint per Leandre, per la seua ausència i la seua mort. Després el que fa es llançar-se al cos de Leandre i mor. Això perque abans havia tragut el punyal de la baina de Leandre, i l’havia posat el pom sobre el cor de Leandre y la punta contra el seu cos. Així que, quan es va llançar sobre el cos de Leandre, com és lògic, va morir als braços del seu estimat.
Aquesta és la tràgica història dels joves Leandre i Hero, una història curta, pero intensa i plena de sentiments.

HISTÒRIA DE JOSEP

Ara seguiré amb la història de Josep, que, com havia dit abans, es una història religiosa, que la trobem en la Bíblia, al llibre de Gènesi, des del capítol 37 fins al 50.

En primer lloc, cal dir que Josep va ser el fill del patriarca Jacob, i com que era el preferit del seu pare, els seus germans li tenien molta enveja. El pare tampoc dissimulava la seua preferència: va fer-li a Josep merlota brodada, especialment i només a ell. Com que va tenir uns somnis molt atrevits, que les garbes dels seus germans s’hi humillaven davant de la garba de Josep; després el só la lluna i onze estels se postraven ante ell, els seus germans el van odiar més i més.

Un dia Josep va anar a veure als seus germans, però aquestos el que van fer fou tirar-lo a una ciscterna. Rubèn, el major dels germans, va ser l’únic que tractar de salvar-lo, i no deixar-lo morir de fam. Però no ho va aconsegueix. Josep, com bon fill, bon germà i molt bona persona i religiòs, va demanar a Déu perdó en nom dels seus germans. Fins i tot, els altres germans es tranquilitzàren, i van pensar que era millor vender al seu germà a uns mercaders. Jacob va sofrir molt per la pèrdua del seu fill preferit.

D’aquesta manera es com va arribar Josep a Egipte, pel camí trobant-se el sepulcre de la seua mare, Raquel, on va planyar tot el que volia. Més bé dit, no tant com volia. A Egipte, Josep va a treballar pel conestable del Faraó. Déu va estar amb el nostre jove Josep, que, com havia crescut, ja semblava elegant, graciós i de bella figura, el seu senyor li va encomanar la casa, de manera que Josep era qui regia la casa i la casa prosperava.

Però el que va passar es que el diable, enemic clar de Josep, va possar sentiments amorosos al cor de la senyora del conestable i aquesta, va tractar de descobrir el seu amor a Josep. Com que era un amor deshonest, i Josep volia servir fielment a Déu i al seu senyor, no era correspongut. Quan la senyora aquesta, de la qual no podriem dir que era molt tímida, va tractar pendre’l per la força. El que va passar fou que Josep va fugir, i ella es va quedar amb la túnica. Com que no podia fer altra cosa, va cridar dient que el nostre jove de que va tindre intencions poc honestes amb ella. El senyor de Josep, com bon marit, enamorat tot el possible, va fer-li cas a la seua dona i de ninguna manera al esclau. Al pobre jove el va manar portar a presó.

Pero com que Déu estava amb ell, a la presó va conèixer el coper i el pastisser del Faraó, que van tenir uns somnis que Déu va descobrir a Josep. Segons la interpretació que Josep, gràcies a Déu, va donar als dos presos, el coper seria llibre quan passàren tres dies, i tornaria a servir al Faraó. Una cosa ben diferent li passaria al pastisser. El Faraó li alliberaria, però li trencaria el cap del cos i els ocells s’alimentarien del seu cos. (Quines bones expectatives de futur, qualsevol voldria servir d’aliment per als ocells...i a més, saber això tres dies abans!!)
Però tot això que va dir Josep es va complir. Al coper, Josep li havia demanat que se’n recordara d’ell pero alliberar-lo, perquè era inocent. Però el coper no se’n va recordar fins que el Faraó va tindre uns somnis que li van preocupar moltíssim i així, el coper li va parlar de Josep. El nostre jove es va presentar davant del Faraó, li va donar la explicació dels somnis i li va dir el que havia de fet. Déu li havia donat les explicacions dels somnis a Josep.

Com ara el Faraó es va tranquilitzar, li agraí a Josep la seua intervenció i li va possar el més gran al regne després del Faraó. En Egipte, van conservar durant set anys un part del blat, perquè després arribarien uns set anys d’esterilitat. Així estarien preparats. Efectivament, els anys d’esterilitat van arribar. I només Egipte va tenir blat; com que els altres regnes necessitàven que menjar, anaven a Egipte i compraven el blat.

També es va escoltar per Canaan, on vivia Jacob i la seua família, que a Egipte hi havia prosperitat, i va manar als seus fills anar a comprar. Quan aquestos arribàren a Egipte, Josep tractà de no donar-li-les res, perquè com els va veure, es va resentir. Va prendre a Simeó i el va tancar a la presó, perquè aquest s’havia oferit a canvi dels altres germans. Aquest germà se’n aniria a casa la pròxima vegada que els fills de Jacob van tindre que tornar a Egipte, ja amb Benjamí, per ordre de Josep, fins i tot que ells no ho sabíen. El pare acavà per acceir, fins i tot que no volia deixar al seu petit fill.

Un vegada en Egipte, Josep els prepara un convit als germans i trau a Simeó de la presó. Però, com que no sabia com confessar la seua identitat, va posar la seua copa al sac de Benjamí. Així al dia següent, quan els germans estàven anant a casa, els va fer tornar com captius. La acusació era que li havien trencat la seua copa. Aquesta apareix, i els germans supliquen misericòrdia en nom de Benjamí i li demanen el perdó, fins i tot que ells no se l’havien portat (la copa). En veure Josep que Judà suplica que el pren a ell en lloc de Benjamí i tot el que estes dispost a fer, en veure Josep que esels seus germans havien canviat, les confessa quí és ell.

Quina alegria per tots pel retrobament! Els germans se’n van anar a casa a contar al pare tot el que havia pasat i després tots junts se’n van a Egipte, per viure bé amb el seu germà i fill de Jacob. Quin goix i quina alegria la de Jacob en ver el seu fill! El mateix va sentir Josep, en ver al seu pare. Ara ja estàven tots junts (tots els vius).

Amb aquesta història, Corella destaca valors com l’amor paternal, l’amor fraternal, la enveja, la crueltat, la castedat i els designis de la Providència Divina.
Com ja he dit, aquest autor escriu per que tothom aprenga, de manera que les dues històries són fàcils de llegir i, en la meua opinió, entretinguts.
Em pensava que llegir un llibre de la Edat Mitjana seria molt més difícil, però no va ser així.
Bé jo ja he dit moltes coses de les dues històries, ara si us agrada un poquet llegir i vos agrada minimament les llegendes i les històries de la Bíblia (o sentiu curiositat), podeu llegir aquest llibre.
Jo el recomane.